Jordània, tancant el cercle. (2a part)

Amman-Màdaba (Dimecres 8 d'octubre de 2014)

M'havia proposat aprofitar el primer dia a Amman i havent aconseguit llevar-me a les 10 crec que començo bé. Vaig a la recepció de l'hotel i saludo el propietari , l'Achmed, accepto un mapa de la ciutat que ell mateix m'ofereix i surto al carrer.

Amman és una ciutat enorme que s'escampa al voltant d'un seguit de turons, si vols fer llargs passejos res t'ho impedeix però suposa pujar i baixar forts desnivells entre carrers farcits de botigues, però misteriosament buit de cafeteries o restaurants, això és d'aquesta manera almenys en la zona on em trobo i que és on hi ha també dues de les atraccions turístiques de la ciutat més importants: el teatre romà - fòrum i la ciutadella.

Busco desesperadament una cafeteria per esmorzar però no en trobo cap, després d'una estona de voltar sense èxit decideixo preguntar a algú amb aspecte de turista i gairebé caic d'esquena quan el primer que trobo em contesta en català.

El Joan de Campdevànol, sense que jo li hagi demanat, m'explica que ha trencat amb tot i que pensa dedicar el proper any a viatjar i ser lliure de nou. Escolto amb atenció la descripció del procés vital que l'ha dut a prendre aquesta decisió : com de crític és amb les cultures que es va trobant, com de desagradable li semblen determinats aspectes d'aquestes cultures; i concloc, interiorment, que quan se li acabin els quartos deixarà de ser lliure de nou i tornarà a casa.

En la meva opinió viatjar lluny de casa amb ànim de trobar-se un mateix ,amb expectativa d'èxit, suposa acceptar la diversitat de la gent. La distància de la que parlo,a més,no es mesura en quilòmetres sinó en enfocament sociocultural, perquè ens entenguem: Marroc podríem dir que està al costat de casa i en molts sentits esdevé molt més les antípodes que no pas Austràlia que si ho són geogràficament

En aquest sentit aconseguir integrar-se, en part, en el seu món; no jutjar en excés les circumstàncies que t'envolten; adonar-te que l'òptica que utilitzes per analitzar-ho tot no serveix, en definitiva viure l'experiència més que pensar en ella tot el dia és potser el camí per gaudir i treure profit del viatge.

En una breu conversa en Joan i jo acordem fer coincidir les nostres agendes avui perquè tenim objectius calcats pel que fa a la visita d'Amman. Ell tampoc ha trobat cap cafeteria pel que decidim entrar en una mena de forn per comprar unes pizzes petites i un refresc.

Entre queixalada i queixalada planifiquem una mica el matí.

Caminant menys de cinc minuts arribem al fòrum amb el teatre romà que el presideix. Ens impressiona força la seva majestuositat i bon estat de conservació, el museu de les tradicions jordanes, inclòs en l'entrada, pel contrari ,ens decep. Tres sales molt senzilles amb roba ritual plena de pols i textos explicatius fets amb màquina d'escriure no li fan justícia a la riquesa cultural del país.

Fitem la ciutadella des de la porta del museu,enfilada al capdamunt del turó, i dubtem si fer l'esforç. Perquè no? Ens diem.

Després de 15 minuts hi som i entrem per una porta de ferro lateral esbotzada, ens movem entre restes deixades de la ma de déu fins que trobem una mena de caminet que ens porta fins l'accés principal on uns homes ens demanen el tiquet d'accés, els expliquem que hi hem entrat per la zona baixa i ens conviden a pagar, rebutgem l'oferta i sortim per allà mateix, ja ho hem vist tot.

A la sortida veiem un local petit i seiem a l'interior per prendre un te, fa molta calor i estem sufocats, en aquell moment ens adonem que quedar-nos un minut més a Amman és una pèrdua de temps. Només un passeig plegats de retorn als respectius hotels i una encaixada de mans ens separen del comiat al Joan de Campdevànol i a mi, potser, com tantes altres vegades, un comiat per sempre.

Pujo apressat a la segona planta de l'edifici on hi ha l'hotel i li explico al Achmed que marxo immediatament cap a Màdaba. No entén les presses però tot i així es conforma, accepta anul·lar la segona nit d'hotel que tenia contractada i m'ajuda a trobar un taxi. Abans de marxar em diu 'good review please' li contesto que no pateixi i que ,a més, la darrera nit del viatge a Amman la passaré al seu establiment per compensar la cancel·lació d'avui.

Amb el taxi arribo a la parada d'autobusos del sud de la ciutat, Abdali, però pel que sembla els que jo busco no surten des d'aquí, així que amb l'ajuda d'un policia agafo un segon taxi fins a la parada correcta. Només baixar del segon taxi veig un microbús de color gris, atrotinat, gairebé ple de gent, demano pel meu destí i em confirmen que és el bus correcte. Quan hi pujo ,carregat amb les dues motxilles, es fa el silenci, a l'interior hi ha una mica de tot, molts homes, gent jove, avis, dones amb mocador i sense. Després d'una estona i quan s'ha omplert del tot arrenca i en poca estona s'inicia una discussió molt forta entre un home i un grup de dues dones amb una nena, evidentment no entenc res. En aquesta discussió les dones gairebé no diuen res, i en canvi l'home es va escalfant tot sol, crida i pica de mans molt fort, tant que en una de les aturades les dones opten per baixar del microbús. Tothom calla a l'interior del vehicle.

Passada una bona estona, amb moltes parades pel mig, arribem a l'estació d'autobusos de Màdaba. Tinc molt clar que vull anar a un dels hotels que recomana la guia així que em llanço a buscar-lo. No és fàcil, els carrers tenen el nom escrit només en àrab o senzillament no hi és. Pregunto a la gent, però les respostes que rebo són contradictòries pel que opto per guiar-me per la intuïció fins que després de molta estona el trobo. L'allotjament és perfecte, net i amb una atenció excel·lent. M'hi quedo!

El responsable em lliura un mapa de la ciutat,millor que el de la guia, i em recomana llocs on menjar. M'hi apropo perquè des de l'esmorzar no he menjat res i són les quatre de la tarda. Descobreixo una realitat trista que patiré els primers dies de l'estada al país: el preu de les coses és diferent pels estrangers que pels jordans. M'afanyo a menjar el shawarma perquè es fa tard i vull visitar la ciutat.

 Una església ortodoxa amb un mosaic mapa únic al món descobert sota el paviment de la nau principal; una altra església, aquesta cristiana, també farcida de mosaics, que al pati conserva una via romana i una columnata petita; l'església on van decapitar a Sant Joan Baptista, és com anar del cel a la terra, de les vistes impressionants de la ciutat i el desert des de la torre del campanar , al passeig per espais subterranis dignes de qualsevol pel·lícula d'Indiana Jones. A l'entrada m'han rebut com si em coneguessin al crit de 'welcome my friend, please come in!' , fins i tot han deixat de banda unes turistes americanes a les que estaven atenent per assignar-me una persona que m'acompanyés a l'interior del recinte, tampoc no m'han cobrat l'entrada i de seguida m'han deixat sol i lliure per visitar-ho tot al meu aire, surrealisme absolut que només s'explica per alguna mena de confusió. 

Estic encuriosit per un soroll semblant a una descàrrega de metralladora que se sent de tant en tant, li demano al vigilant de l'última església i em confirma la meva sospita, però per la meva 'tranquilitat' aclareix que només és per divertir-se' . Les seves paraules no em tranquilitzen en absolut evidentment.Continuo la passejada fent fotografies de la ciutat aprofitant la llum del capvespre però es fa de nit i un vent fort que aixeca la sorra i arrossega gotes de pluja em fa accelerar el pas per tornar a l'hotel.

Assegut a la recepció de l'hotel faig una primera aproximació del calendari de viatge però tinc seriosos dubtes de com fer-ho. El transport intern no és fàcil, i les alternatives pels turistes són força cares. M'angoixo una mica amb aquest fet però decideixo afrontar-ho i anar a per feina cap els llocs que he decidit visitar sigui com sigui, pel que demà concentraré esforços en visitar 4 llocs imprescindibles i cloure la jornada dormint a Petra. Com he dinat molt tard passaré amb la fruita que tinc a la motxilla i aniré a dormir aviat. Estic desfet!