A diferència de viatges anteriors en
que la composició de la fila d'embarcament m'indicava molt bé on
pretenia anar, aquest cop l'escala a Frankfurt esguerra una mica
aquesta primera impressió. Per primer cop arribo a l'aeroport i
enllesteixo la facturació en 2 minuts pel que començo havent
d'esperar més de 2 hores per embarcar. Un cop a la ciutat alemanya,
aquí sí, la composició varia i m'indica de debò on aterraré en
poques hores: un bon nombre de dones amb mocadors al cap , i com a
nota exòtica una delegació xinesa de jugadores i jugadors de
bàsquet farcida de joves alts i espigats.
Quan arriba l'hora de pujar a l'avió,
puntualment, ens criden, fem una fila i hi pugem.
Tinc intenció de dormir però els
nervis m'ho impedeixen així que decideixo exprimir la guia Lonely
Planet i plantejar una mica el viatge. El primer cop d'ull sembla que
em faltaran dies, més tard m'adonaré que potser me'n sobren.
A terra, per primer cop també, el
visat ,l'equipatge i el canvi de moneda són gestions que en 5
minuts m'he ventilat pel que em presento al hall de l'aeroport llest
per lluitar contra els llops de sempre: els taxistes.
Inicialment em desconcerta que cap
s'abraoni sobre meu, de fet m'atanso on són tots i literalment
m'ignoren. Un d'ells vestit amb camisa i corbata em mira de reüll
però segueix xerrant amb un grup de conductors que fan rotllana al
seu voltant. Busco la seva mirada de nou i li dic el nom de l'hotel,
posa cara de peix bullit i es gira a parlar amb el grup d'homes.
Sembla que en parlen però que ningú sap on és, els ensenyo el mapa
(sort que el vaig imprimir) i llavors el de la corbata escriu en
àrab, en un paper petit, 22 JOD i ho repeteix en veu alta i llengua
anglesa perquè jo ho entengui. Aquest és el preu que hauré de
pagar al taxista que m'assigna el mateix de la corbata. No sembla que
el conductor hi estigui massa d'acord però em porta al vehicle i
només pujar-hi em diu que em costarà més. Immediatament l'amenaço
de baixar i cedeix momentàniament. Ell no parla anglès i jo tampoc
àrab, així que optem per conduir i seure, respectivament, en
silenci. A mig camí,enmig de la foscor d'una autopista, sorgeix un
llum vermell que ens fa senyals. És un control de policia, ens hi
aturem, l'agent i ell s'intercanvien unes paraules i continuem, en
aquest procés el conductor ha tocat dos cops el cinturó de
seguretat, el primer per posar-se'l quan ha vist el llum vermell, i
el segon quan marxàvem que se l'ha tret. Circulem força estona ,
més de 45 minuts, fins que arribem a l'hotel, allà m'hi espera el
responsable que té la gentilesa d'encarregar-se del pagament al
taxista ,quan de nou insisteix en cobrar més, i també de fer-lo
fora sense miraments.
Pugem a l'hotel que en realitat és la
primera planta d'un edifici compartimentat en habitacions, i després
de seure uns minuts a la recepció ,mentre el responsable completava
el check-in, esgotat vaig cap a l'habitació. Són gairebé les 4 de
la matinada, haig de descansar el que pugui perquè el despertador
sonarà a les deu del matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada