El camí cap a la Independència de Catalunya

Fa molts dies que no escric en clau política, i sento que aquesta és la ocasió perfecta per rependre l'activitat en aquest àmbit i no aturar-la més. El fet és que demà a Arenys de Munt es celebra la consulta popular sobre la Independència de Catalunya. Encara que pugui semblar estrany no em sembla rellevant el procés que ha precedit la celebració de la consulta, i per tant no penso aprofundir-hi. La convocatòria de Falange, la decisió del Conseller Saura i la rectificació posterior, la reacció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'actitud de l'Estat veí enviant l'advocat 'de tots' en defensa de la legalitat constitucional; tot plegat son engrunes d'una realitat molt més agre i fosca, que per altra banda no hauria hagut d'ofendre i encara menys sorprendre a ningú. Res de nou.
Com deia, el realment rellevant és el valor intrínsec de la consulta.
Les consultes populars son la forma de sufragi actiu més genuïna, en el sentit que arrenquen del mateixos votants quan ells mateixos decideixen que un assumpte que els afecta directament és mereixedor de l'anàlisi col·lectiu del poble. Molt més directe que les polèmiques llistes electorals obertes que tants s'han fet un fart de demanar, i que tants altres s'han fet una altre fart d'impedir.
Les consultes populars reflecteixen l'anhel d'un col·lectiu que vol que les decisions que els afecten siguin preses en el respecte a l'opinió de la majoria. És per tot això que l'intent d'impedir-les atempta de forma ferotge a les essències del joc democràtic i a un dels drets fonamentals de les persones: la llibertat.
Hauríem de ser capaços de parlar de parcs eòlics ( com a Horta de Sant Joan),o d'independència com a Arenys de Munt sense que s'eriçin els cabells del clatell de ningú.
Per que del que es tracta en realitat és d'esbrinar quin model d'organització social i polític voldrien els Arenyencs per Catalunya, el model autonomista actual o el de l'estat català independent.Tan fàcil com això. És possible que demà a la petita població del Maresme que ha gosat organitzar la consulta s'enceti un procés amb efectes imprevisibles, engrescadors diria jo. La histèria del sud de la península alimenta ,amb una estratègia maldestra i desbocada, una autèntica onada de consultes arreu del país.
Si en aquesta revolta dels valors democràtics descobrim que el projecte independentista és atractiu per més gent del que ens pensàvem, potser també descobrirem que tot i que Esquerra Republicana capitalitza completament el discurs independentista , no tots els independentistes acceptarien votar aquesta formació.
Aquesta evidència lluny de ferir la tàctica del partit , el que fa és afegir-hi una nova forma de treballar futures estratègies, el que podríem anomenar: La didàctica de la Independència.
Precisament a finals d'agost retrobava un bon amic que tornava d'unes merescudes vacances a Estònia, i m'explicava com fins i tot els qui inicialment s'oposaven a la Independència d'aquest jove estat, ara amb l'esclat del benestar social que va atiar la nova organització es veuen obligats a rectificar i més encara a defensar com el més convençut el nou model.
Catalunya té el millor de les societats europees, i per tant tot fa pensar que en un procés d'independència els ciutadans en sortirien amplament beneficiats.
És en aquesta línia, per tant, que cal treballar. La didàctica de la Independència hauria d'ocupar, com a mínim, el 50% de l'acció d'Esquerra Republicana. El partit ha fet bé de visibilitzar l'acció de govern per transmetre als catalans que és una força política amb disposició i capacitat per governar amb eficàcia i encert. I per tot això potser cal treballar pensant en les properes eleccions generals catalanes tant com en el Referèndum per la Independència de Catalunya.
Demà com tantes altres vegades la democràcia i els drets fonamentals s'enfronten a la intransigència i el fonamentalisme constitucional. Espero que tots plegats siguem capaços de transmetre el seny que ens ha caracteritzat històricament, en una litúrgia preparada per justificar amb els incidents allò que des de la raó ningú és capaç de rebatre: Catalunya aviat serà un ESTAT INDEPENDENT.
Endavant Arenys!