Caminem tots junts (ara si)

Ahir vaig berenar a Cal Tux, suquet de pinya i una mica de pa de pessic d'aquell que fa la Lourdes tan bó. Petàvem la xerrada al respecte de les despeses en pica-pica que fa l'Ajuntament en qualsevol dels seus actes o reunions dels que ,encertadament, ha prescindit l'Enric Garcia, Alcalde de Barri Centre. Té molt clar que els escasos recursos econòmics de la seva àrea no s'han de perdre en aquesta mena de coses , que per altra banda estan tan institucionalitzades en aquest consistori com en molts d'altres. Precisament a mitja conversa el Regidor s'aixeca d'una revolada i surt al carrer, deu minuts i torna amb aquell somriure tan característic. 'Ha passat una cosa molt bona, ja us assabentareu'.
Efectivament a aquella hora el President d'Esquerra , Joan Puigcercós, havia de fer una conferència a Barcelona amb el nom' L'ESQUERRA QUE DECIDEIX' i en aquell marc va succeir el que, potser i només potser, és l'inici d'un camí molt interessant. En la prèvia el Vice-President de la Generalitat , Carod-Rovira, havia renunciat a ser el proper candidat d'Esquerra a les eleccions i donava suport total al que fins ara havia estat el seu 'adversari' intern, Joan Puigcercós.
'La batalla no la tenim a dintre la tenim a fora', 'No volem baralles,conflictes ni desacords','Les eleccions que hem de guanyar no son les de dintre, les eleccions que hem de guanyar son les de fora'.
Sempre he pensat que en Carod oferia a la gent coses que en Puigcercós no podia oferir encara, èpica sobretot i una dilatada experiència; i per tant també creia que la seva desaparició no ens beneficiaria en res, i que calia incorporar-lo, aprofitar-lo en la mesura de la seva vàlua. Ahir ell mateix va definir aquest nou context i a més va oferir-se per benefici del partit.
Efectivament penso que s'obre un nou panorama polític per Esquerra, també amb l'aposta europea amb Oriol Junqueras, del qui us parlaré un altre dia, un panorama de construcció col·lectiva de treball en equip , que transmeti seguretat, estabilitat,serenor i confiança, sobretot confiança als ciutadans. Encetem un nou camí, com us deia i aquest cop caminem tot junts (ara si).
Salut, Força i Independència!