Sortida als Escenaris de la Batalla de l'Ebre (2ª Part)

El Centre d'Interpretació 115 dies forma part d'una xarxa d'espais museístics especialitzats en diferents aspectes del conflicte que es troben repartits per la zona. En concret el museu de Corbera d'Ebre pretén donar una visió global de la Batalla aplegant en un mateix espai peces originals recuperades i restaurades, pantalles tàctils descriptives, recreacions d'escenes de mida real, i plafons explicatius. Personalment penso que el millor d'aquest espai és el clima de reflexió que s'ha aconseguit donar al conjunt, la llum té un paper molt important, els sons al teu voltant et traslladen a l'època i per cloure l'experiència se t'ofereix un audiovisual fantàstic amb testimonis de veïns del mateix poble.
Tot i que hi vam arribar a la una del migdia l'estada fins a l'hora del tancament a les dues de la tarda se'ns va fer curta a tots plegats, el museu és molt complet i costa deixar de banda cap informació, cap plafó, cap vitrina.
Malgrat tot a un quart de tres entràvem al Restaurant 'Cal Pelegrí', a tocar del Centre d'Interpretació, on els responsables ja tenien preparades tres taules ben llargues per acollir tot el grup.
Del dinar m'agradaria destacar el fet que un grup de joves, espontàniament, s'aixequés per brindar personalment amb l'Andreu, el diàleg intergeneracional que defensava en la xerrada, dos dies abans, prenia forma en aquest petit gest.
Amb la panxa plena però sense excessos ens vam preparar pel plat fort del dia, la pujada a la Cota 705. Els combats més ferotges de la Batalla es van produir a les Serres de Cavalls i Pàndols, aquesta darrera precisament presidida ,en el seu punt més alt, per la Cota 705. Fa uns anys s'hi va establir una mena de talaia on es ret homenatge als qui hi van lluitar, especialment als membres de la Lleva del Biberó.
Per arribar-hi cal sortir de Gandesa en direcció al Pinell de Brai, trencar a la dreta a la cruïlla de la Fontcalda, i recórrer una pista primer de ciment i després de grava fins arribar prop del cim.
Aquest trajecte es supera amb facilitat en cotxe però és poc menys que un esport de risc en autobús, afortunadament el conductor ens hi va dur amb molta professionalitat però esbufegant en cada revolt.
Un cop superat aquest repte la caminada de cinc-cents metres en pendent ens va semblar bufar i fer ampolles fins i tot a l'Andreu que amb les dents serrades va fer el penúltim esforç del dia. A la plaça que s'obre davant el monument vam compartir de nou experiències i informació i de seguit ens vam girar cap al 'dau'.
Òmnium havia preparat una corona de llorer per fer un homenatge en aquell lloc, i ningú millor que l'Andreu podia fer els honors. Amb solemnitat, tot sol, va caminar cap el monument amb la corona a les mans, la va dipositar a terra amb cura i després es va posar ferm en mostra de respecte. S'hi va mantenir així una estona , ningú gosava trencar aquell instant, tan íntim que alhora prenia un caire de comunió col·lectiva. Només l'aplaudiment unànime dels presents va permetre continuar amb l'homenatge. Tres de les assistents membres d'una mateixa família ens havien demanat si podrien dipositar a Pàndols un ram de flors en record d'un familiar caigut a la serra i llegir-hi un poema, evidentment les vam convidar a fer-ho en el mateix acte i així va ser.En paraules seves van aconseguir tancar un cercle que feia massa temps que estava obert.

Acabada la cerimònia ens vam llançar al descobriment de l'indret i de les magnífiques vistes de Cavalls, Pàndols, el massís dels Ports, i les poblacions de Gandesa i Pinell de Brai.
Amb les emocions roents encara vam baixar fins l'autobús que ens havia de dur a la darrera parada de la jornada: El poble vell de Corbera d'Ebre. Abans vaig resseguir les vores del camí per trobar algun tros de metralla i per sort me'n vaig ensortir. La violència dels atacs en aquell turó va ser tan salvatge que setanta anys després encara és fàcil localitzar fragments de projectils pel bosc.
Damunt del nostre transport vaig lliurar el bocí metàl·lic als companys d'aventura i els vaig convidar a passar-lo dels uns als altres. Acabat el recorregut li'l vaig lliurar a l'Andreu com també el CD amb 'las coplas de la república' que havia anat sonant tot el matí.
L'èpica va voler acompanyar-nos fins el final i a Corbera lautobús no va aconseguir accedir fins l'aparcament del Poble vell pel que tots plegats i també l'incansable veterà vam haver de caminar un bon tros de pujada.
Aquest cop vaig decidir invertir l'ordre i ens vam llançar a la descoberta i exploració del poble vell sense cap mena d'explicació prèvia, només amb la consigna de retrobar-nos a la plaça de l'església a una hora determinada.
Corbera d'Ebre va patir la violència de l'aviació alemanya i italiana que assajaven per la imminent segona guerra mundial.
La població va quedar arrassada tan que va ser impossible tornar-hi a viure i va obligar a construir de nou el poble uns metres més avall. Passejar pels carrers del poble vell és reviure l'horror d'aquells dies, potser per això tothom acostuma a fer-ho en silenci.
A l'hora convinguda ens vam trobar a la plaça, i a mode de cloenda vaig llegir algunes dades generals referents a les conseqüències de la batalla en tots dos exercits, i una cita de Pierre Vilar: 'la Batalla de l'Ebre va ser el primer enfrontament de la segona guerra mundial, el manteniment de Franco el primer acte de la Guerra Freda'.
Setanta anys després la visita als Escenaris de la Batalla de l'Ebre encara provoca una forta impressió en les persones que hi arriben, això és un indicador inexorable de les dramàtiques conseqüències que va tenir per la gent del nostre país i de retruc de la importància que té fer-ne pedagogia i recordar-la.

Acompanyar-vos i que m'acompanyessiu va ser un plaer i un privilegi per mi. Tant de bó haguem aconseguit que feu una mica més vostre aquest bri de la nostra història i del nostre territori.