Sortida als Escenaris de la Batalla de l'Ebre (1ª Part)

El diumenge s'aixecava entre les llàgrimes dels núvols, gris, fosc , senzillament entestat en recordar que les terres que visitaríem no eren ermes ni buides de sentiments.
Malgrat tot en el recompte final abans de sortir ,a les vuit del matí, no hi faltava ningú. Un grup de joves preparats per compartir una experiència iniciàtica, una família disposada a tancar el cercle al voltant del pare desaparegut al front, i molts altres impacients per conèixer el que els llibres de text i la memòria dels vencedors els havia amagat. Però per damunt de tot la presència de l'Andreu, veterà soldat republicà de la lleva del biberó, que com a involuntari actor en aquella dissortada batalla, va aportar un destacat toc de distinció i dignitat al viatge.
Només cent-cinquanta quilòmetres separen la capital de la Ribera d'Ebre i Sant Boi de Llobregat, tot i això les distàncies culturals i socials son tan exagerades que sovint quan hi ets tens la sensació de trepitjar terres estranyes.
A dos quarts d'onze del matí vam fer la primera aturada en el camí després de la parada tècnica per esmorzar, a la benzinera de les Camposines. Hi vam incorporar uns amics vinguts de Tarragona incloent una noia d'orígen Alemany que va col·laborar en la traducció del monòlit dedicat a un soldat d'aquesta nacionalitat caigut en aquest punt. El soldat Gerhard Pach és recordat en una inscripció que descriu com i quan va caure al front de l'Ebre. Sense entretenir-nos massa vam marxar ràpidament cap el lloc on arrenca la història d'aquest diumenge: El Memorial de les Camposines (C-12b PQ 0,800).
En aquest punt el COMEBE (Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre) ha construït un monument en record de totes les víctimes de l'enfrontament. També actua com a talaia de bona part de l'àrea de conflicte destacant que la cruïlla de les Camposines va ser-ne també un punt estratègic. El conjunt va servir per donar el tret de sortida a una sèrie d'informacions que al llarg del dia pretenien transmetre ,més enllà de les dades bèl·liques , el dramatisme humà dels fets que hi van succeir.
Immediatament vam tornar a l'autobús i ens vam adreçar a la segona icona del recorregut, l'espai de 'Les Devees' (TV-7331 PQ 3,200).
Endinsant-nos al terme municipal de La Fatarella trobem una línia de trinxeres museïtzada, de forma que s'ha aconseguit recuperar una refugi i diversos espais pel descans dels soldats, tot plegat es trobava emmarcat en l'àrea de protecció de la població a la reraguarda republicana. En aquest punt l'Andreu va iniciar un viatge al passat que ens va captivar a tots i cadascun dels que l'acompanyàvem.
Per la meva banda unes breus explicacions van donar pas a la descoberta personal de l'indret.
De nou a l'autobús i passant per davant del monument a la 4a Divisió de Navarra Franquista, ens vam dirigir a la Punta Targa i el Vértex Gaeta(TV-7333 PQ8), ben acompanyats per uns altres companys de viatge acabats d'arribar de València.
El terme de Villalba dels Arcs va presènciar un dels enfrontaments més cruents de la batalla, en el que s'enfrontaren el Terç del Requetés de Nostra Senyora de Montserrat, composat integrament per carlistes catalans, i unitats republicanes també d'orígen català.
Al lloc s'hi aixequen els dos turonets ara units per un Via crucis dedicat als caiguts d'aquesta unitat franquista. En la pujada a un d'ells ens vam enfangar fins els genolls, tant que només la fantàstica predisposició dels assistents va evitar el meu linxament com a guia.
De retorn al nostre transport primer cares llargues del conductor i després resignació lògica.
Era el moment de pendre decisions, a continuació el programa preveia la pujada a la Cota 705 però el temps ens apretava, pel que amb el Jaume Sans vam decidir deixar per després de dinar l'emblemàtica fita i ens vam llançar a visitar el Centre d'Interpretació 115 dies a Corbera d'Ebre per enllaçar després amb l'àpat a Cal Pelegrí.