Estàs satisfet de com has viscut? Com vols recórrer la resta del camí? Si ara mateix algú et plantegés l'Etern Retorn et sentiries en condicions d'acceptar-lo. Friedrich Nietzsche en el seu llibre el Gai Saber plantejava que el camí del super-jo passa per aconseguir que davant de l'etern retorn, la nostra existència immortal no esdevingui un calvari infinit. Si algú et digués al final de la teva vida que pots repetir-la fil per randa , una vegada rere l'altra infinitament,sense canviar res dolent ni bo, ho acceptaries?, t'agradaria? Si no et sentissis capaç d'assumir aquest repte potser seria perquè no vas fer prou bé les coses.
Amb perspectiva ara diríem que cal pensar si les nostres accions passades i sobretot les futures (perquè encara les podem canviar) ens han permès o permetran ser realment feliços. Plantegeu-vos-ho.
Quan ella em diu que se sent preocupada albirant un nou aniversari, jo li plantejo que d'altres amb més edat fa temps que s'han plantejat l'etern retorn i actuen en conseqüència a la resposta que n'han obtingut. El temps corre i , desenganyeu-vos, no torna. Ara que hi sou a temps sentiu-vos lliures de viure com us vingui de gust, fins-i-tot fora dels estàndards socials si això us satisfa.
Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada