Calma després de la Ventada

Afortunadament sembla que ja ha passat la pitjor part de la ventada, i ara toca reconstruir i per sobre de tot analitzar què ha fallat per evitar que es repeteixi.
Estic plenamant d'acord amb els qui raonen sobre l'extrema excepcionalitat del fenòmen viscut al Baix Llobregat, però alhora penso que cal valorar si hem fet tot el que estava en les nostres mans per evitar alguns mals. El fet és que aquest matí el paisatge urbà Santboià tenia un aspecte desencoratjador,i si aixecaves la vista uns metres més amunt ,cap a la muntanya, la visió era apocalíptica. La veïna Colònia Güell encara ha patit més durament els efectes del vent i ha vist convertida les seves fenomenals i centenàries pinedes en camps de batalla. La natura desbocada s'ha acarnissat amb els majestuosos arbres, els mateixos que a la decada dels 20 arreseraven les reunions de Nosaltres Sols, i acaronaven les parelles d'enamorats que hi passejaven. Unes muntanyes més enllà la Vall d'Arús havia estat devastada i només les concentracions de pi jove se n'havien salvat. Carreteres tallades, flux elèctric interromput, desabastiment de gas i aigua. Em demano si aquestes situacions son normals en un pais del 'primer' mon al segle XXI. Un amic em comentava amb encert: ' Quan plou: caos, quan neva: caos, quan fa vent: caos. No estem preparats?' Doncs sembla evident que no. Al final tot gira al voltant de les infraestructures: Viàries també, però en general totes les que afecten a la capacitat de reacció d'aquest pais a les inclemències meteorològiques. Som allò que en diuen un pais de primera amb serveis de segona. Sincerament, aquesta situació fa molt temps que em cansa.