Integració vs Desintegració

Dissabte a la tarda vaig assistir a una conferència anomenada 'Integració vs Desintegració' a Cal Ninyo, impartida per Pedro Moron amb la companyia d'Alfons Lopez Tena. Sincerament haig de dir que m'interessava escoltar el segon ponent molt més que no pas el primer. Especialment perquè bona part del discurs del Senyor Moron ha estat difós en l'àmbit Santboià en moltes altres ocasions, i per tant creia que no em sorprendria. Per la seva banda la intervenció d'en López Tena va estar en la línia del que jo esperava possibilisme nacional ambiciós, molta sinceritat i gran quantitat de dades que feien evident el que ja intuïm fa temps (i que curiosament encaixa amb el posicionament essencial d'Esquerra) l'acord autonomista amb l'estat espanyol no ens aporta res , ens al contrari ens ofega i ens ha llençat a la part del darrera del tren del benestar.
En canvi la intervenció del Senyor Morón, tan previsible i monòtona com l'esperava es va tornar sorprenent, i lamento dir que no pas en positiu.
Primera notícia: es va mullar i bé. En la introducció crítica a Esquerra i lloances a CIU, sense embuts. I després una sèrie de reflexions que em van transportar a la tàctica de Ciutadans però en la versió del nacionalisme català.
Després d'un quart tot plegat feia una ferum a Xenofòbia encoberta d'integracionisme mestís que feia sentir , estic segur, incòmodes algun dels assistents, i veient la cara del Senyor López-Tena també a ell. El vaig observar força, i prudent en la seva intervenció final va apuntar els pocs punts en que tenia sintonia amb el ponent especialment en relació al clientelisme dels governs en pro de la captació electoral dels col·lectius de nou-vinguts, i també li va donar un petit toc d'atenció pel que fa al paper col·laboracionista de molts catalans en les polítiques contra la mateixa Catalunya, enfront de l'opinió del Senyor Moron que afirmava que gran part de la culpa de tot plegat és del col·lectiu immigrant.
Aquesta xerrada no va aportar res a la reflexió col·lectiva i a la recerca de noves solucions al retrocés nacional de Catalunya. En tot cas va quedar clar cap on bufen els vents de CIU, i quin és l'estil dels nous abanderats de la Casa Gran del Catalanisme.