dimecres, 10 de desembre del 2008

Mali, un viatge iniciàtic. (9ª Part)


Ens llevem a les sis del matí amb el sol encara amagat avui el nostre objectiu és Není a quinze quilòmetres. Afortunadament en aquesta ocasió cobrirem la distància en dues etapes: la primera té com objectiu avançar el màxim de quilòmetres per així decidir quin serà el poblat Dogón on dormirem. Efectivament caminem molt i ràpid sota un sol que inicialment semblava fer-se de pregar però que després es va mostrar amb força. Travessem camps verds per un camí de sorra vermellosa i finalment ataquem la paret que ens guaita tot el recorregut. L'ascens a la muntanya ens fa travessar poblats Dogon i albirem les primeres construccions dels antics Tellem. Aquests segons la tradició local eren de mida petita i tenien la capacitat de volar, fet aquest que els permetria construir en les parts més altes del penya-segat. L'alçada de la majoria de les casetes fa fredat, com s'hi enfilaven? Un misteri. Continuem fins arribar al cim, una talaia privilegiada d'ambdues vessants de la formació rocosa, a un costat el Nord de Mali, a l'altre la plana que condueix a la veïna Burkina-Fasso. Descendim per una escletxa increïble i ens veiem obligats , aquest cop si, a descalçar-nos i creuar un riuet. Deixem de banda els escrúpols i ho fem. De baixada creuem altres poblats i arribem de nou a la falda de la muntanya. En pocs minuts arribem a Koudou on en una terrassa molt agradable descansem i dinem. Encarem amb energies renovades la segona etapa del recorregut i en poca estona som a Neni, on pretenem dormir. Desgraciadament descobrim de nou que el nostre guia és un lladre quan es treu de la butxaca unes despeses no incloses que ens pretén facturar al final del viatge. No puc evitar-ho i esclato, li dic quatre tonteries en un francès inintel·ligible i marxo, ell no entén res però no diu res més, sap que estic molt enfadat. En endavant evitarà força el contacte directe amb mi. Aquella nit com si el temps volgués cloure la festa amb rotunditat trona i llampega amb el só dels tambors i les cançons de fons, s'aixeca un vent terrible i finalment plou. Amb l'ajut de la gent del campament i del mateix guia ens traslladem a una habitació coberta. Correm amunt i avall i finalment suats i nerviosos provem de dormir fins l'endemà.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

..ostres, se'm fa llarg de crònica en crònica..de totes maneres, com sempre, m'encanten.records.

SALUT I FORÇA ha dit...

Gràcies! He estat una mica capficat amb altres assumptes en els propers dies m'hi poso més seriosament.
Salut!