Mali, un viatge iniciàtic. (10ª Part)

Amb una mica de mala llet encara, encetem un nou dia. El trajecte d'avui es presenta molt més plàcid un quilòmetre i mig fins a Banani i després quatre quilòmetres més fins Irelli. El nostre guia no ens acompanyarà ell ha decidit avançar-se fins a Sangha per lligar el transport cap a Bandiagara del dia següent, sembla que no vol ni més sorpreses ni més discussions.

D'aquesta manera l'excursió la conduirà l'amic Abdjumà. En 'Gollum´ l'anomena 'Toc-Toc' amb sornegueria com indicant que és poc espavilat, certament dona aquesta impressió però en el contacte amb la gent t'adones que és força conegut i que gaudeix del respecte de la comunitat. N'Abdjumà és originari de Bamba i per tant pertany a l'ètnia Dogón. Acompleix tothora el ritual, llarg i feixuc, de les salutacions i enceta converses amb persones molt diferents. El seu francès és simple i a vegades costa una mica entendre'l, cobreix aquesta mancança amb un coneixement exhaustiu de les rutes i els poblats Dogón que ens fa descobrir indrets fantàstics. De la seva ma vam visitar Neni, Banani i Irelli. Sempre s'acompanya d'un sintonitzador de ràdio que manipula amb fruïció nerviosa i manté amb un volum excessiu.La nit anterior la Marta i jo vam consumir la pastilla de la Malària i concretament jo em trobo força aixafat, pel que ens prenem el dia amb molta calma i acabem jeient còmodament en uns matalassos a l'ombra d'una terrassa fresca del campament on dormirem avui. Quan el Dani i jo estem mig endormiscats la Marta s'adona que un noi està introduint les bambes del Dani en una motxilla, ens aixequem ràpid i li recriminem, quan informem el guia i l'Abdjumà, li ho retreuen al propietari del local, i aquest els indica el que és ben evident , el noi no hi és tot. Potser pel cansament , potser per la calor,el pensar en tot plegat em provoca un atac de riure llarguíssim. Quan de nou gairebé dormíem un home de raça blanca molt ben vestit ens demana permís per enregistrar unes imatges on sortim descansant en aquella terrassa. Hi accedim i continuem a la nostra. Les hores s'esllangueixen fins que decidim sortir a veure el poblat. Irelli és molt gran, una mena d'urbs de la cultura Dogón, compta amb més de tres cases de la paraula. En una d'elles vam parlar amb el Cap del poblat. Vam haver de demanar-li permís per creuar una línia imaginària a través de la qual s'accedia a la Casa de la Paraula i sempre amb la interlocució del nostre amic Abdjumà. El noble accedeix a que el saludem i estableix quines zones podem fotografiar i quines no. En quedaran excloses les tombes Tellem per la significació religiosa i fetitxista que tenen pels Dogón. Els Tellem que van habitar la falla en primer terme van ser expulsats pels Dogón que ara hi habiten, curiosament en algunes zones els Dogón han estat expulsats pels Hogón, podríem dir que han tastat la seva pròpia medicina.
De retorn del passeig trobem uns joves que entrenen la lluita en un punt del camí on s'acumula una sorra de platja vermellosa, el Dani els demana qui és el més fort i el repta a una lluita, el noi no li ho posa fàcil però la lògica (i el pes) s'imposen.
Sopem ben aviat per que l'endemà ens hem de llevar a dos quarts de cinc, som previsors i a les nou de la nit ja som al llit. Per fi dormim en una terrassa a l'aire lliure, la lluna ,gairebé plena, il·lumina aquesta nit i de pas impedeix contemplar el cel estelat de Mali.