Mali, un viatge iniciàtic. (12ª Part)

El dia s'aixeca a Djenné. La població es troba a l'anomenat delta interior del Níger. Aquesta zona inundable pren aquesta forma quan les precipitacions neguen els volts i la converteixen formalment en una illa. Es diu que Djenné es conserva com fa tres-cents anys, que la seva estructura no ha variat gaire, aquesta característica la fa tan especial com repugnant. L'inexistent sistema de clavegueram provoca que els excrements circulin a l'aire lliure per petites canals excavades al terra argilós dels seus carrers. Sovint estancades, aquestes aigües negres obliguen el visitant a esquivar els tolls o les rates, i a ensumar tothora una pudor pestilent. Si bé la ciutat és arreu coneguda per la monumental mesquita de tova que presideix la plaça central, la realitat de les condicions higièniques li fa perdre bona part del seu atractiu.
El mateix dia que nosaltres visitàvem Djenné uns operaris instal·laven als accessos del temple uns cartells en francès que prohibien l'entrada al recinte als no-musulmans. Malgrat tot, havent pagat a un contacte més de vint euros, una fortuna per qualsevol Malí, vam poder accedir per la porta del darrere i fer totes les fotografies que vam voler. El fet que el nostre contacte es mostrés molt nerviós els cinc minuts que va durar la visita ens confirma que l'activitat no estava autoritzada i per tant que enriquia només a qui l'exercia.
Desafortunadament el fet que Djenné només tingui aquest atractiu fa que tothom centri la seva activitat en l'explotació del turisme i que es produeixi una perversió de les relacions sense anar més lluny els nens en veure'ns cridaven insistentment ' Tubab, foto, argent ' que traduït seria 'Guiri, foto, diners'.
Aquesta interacció interessada fa gràcia una estona però es torna ofensiva i desagradable amb el pas de les hores. La ciutat i els seus habitants ens van decebre. Tot i que l'allotjament va ser un dels millors de tot el viatge.