Mali, un viatge iniciàtic. (11ª Part)

Amb disciplina militar ens llevem a l'hora acordada i esmorzem. A les tres quarts de sis ja caminem directes cap a una escletxa de la paret de roca que ha presidit tot el recorregut. El trajecte amb la primera llum solar és magnífic. Progressem a través del tall gegant per una escala de roca que el pas dels caminants ha anat consolidant. Aviat arribem a la collada i un cop al capdamunt de la muntanya albirem l'antena de Sanga. El trekking al País Dogón s'acaba. Seiem sota un arbre , ja a Sanga, a l'espera del transport cap a Mopti que en Gollum està concretant. Per bé que ens trobem en el camí cap a l'escola del poble i falten deu minuts per entrar que aviat estem envoltats per una seixantena de nens i nenes que s'aturen i ens miren encuriosits, dempeus , en silenci, observant-nos. L'escena s'allarga força minuts , és estranya i una mica angoixant. La Marta se sent incòmoda i s'aparta uns metres. Tot plegat s'acaba quan algú ens suggereix que abandonem el lloc, per algun motiu no som benvinguts, així que ens aixequem i marxem. Asseguts a terra, tres-cents metres més endavant, veiem arribar el transport convingut, un camió de mercaderies que compaginarà aquesta activitat comercial amb el transport de persones. El Dani que passa al darrera, s'asseu a la porta amb una cama penjant fora del vehicle , tot el trajecte fa esforços per no adormir-se i evidentment caure'n en marxa. De Sanga a Bandiagara , trenta-cinc quilòmetres de pista de terra, de Bandiagara a Mopti seixanta més d'asfalt. A l'estació de taxis canviem diners , paguem la resta del trekking al guia i contractem el transport de Mopti a Djenné. Ens estem morint de gana pel que comprem pa, un grapat de peixets fregits i algunes patates fregides, amb el combinat fem tres 'entrepans', i finalment ens abastim de mitja dotzena de plàtans. Devorem tot plegat i ens embarquem en el viatge. En cinc minuts ens obliguen a fer uns transbord i pugem a un Taxi-Brousse conduït per un noi de poc més de divuit anys. Té molta pressa , fa descarregar ,als eterns `matxaques', l'equipatge de la gent que va baixant amb males maneres. Condueix ràpid , molt ràpid, massa ràpid. La carretera va plena de carros estirats per ases, carregats de gent amb roba de colors cridaners. Potser venen d'algun mercat, o s'adrecen a alguna cerimònia, no ho sabem. El fet és que n'hi ha dotzenes, i el Taxi els avança a gran velocitat. Un d'aquest carros coincideix amb un autobús que circula pel sentit contrari, dos taxis més davant nostre no el poden avançar i frenen, el nostre transport clava els frens però llisca per l'asfalt, les rodes criden fort, el conductor esquiva l'encalç amb un cop de volant a l'esquerra, de cara apareix l'autobús, ara hem de compartir l'espai de dos vehicles per tres si no volem xocar frontalment, el conductor de nou reacciona i fa un altre cop de volant a la dreta i passem just, però passem els tres. Tothom està en silenci llavors el Dani s'aixeca irat 'Hijo de puta, hijo de puta, afloja ya!', l'autobús sencer es gira, el conductor també. S'asseu i em mira, jo amb el dit polze i l'índex li indico com de just ha anat per que ens fessim tots molt mal. Miro la Marta i està com absent, li toco l'esquena i somriu sense cap convenciment. Enfonso el cap en el seient davanter i respiro profundament.Quan ens aturem al Carrefour de Djenné recriminem la conducta al conductor, aquest ,inconscient, riu i ens indica que no passa res. No val la pena dir-li res més és un nen amb responsabilitats d'adult.
Aviat arribem a Djenné, i amb una mena de transbordador creuem el Níger, gegant, formidable ,marró, i aparentment tranquil. La primera vista és de la mesquita d'adob que juntament amb el mercat donen rellevància a la població.
Busquem la recomanació de la Guia sobre allotjament i escollim 'Chez Baba´. De seguida hi som. El lloc és net i té els serveis adequats, ens sembla perfecte i decidim quedar-nos-hi. Als passadissos de l'hotel ens fem una abraçada tots tres, hem estat clarament a punt de morir.
Sopem a un restaurant que també recomana la Guia. Truites, patates fregides i 'pinxos' de Mutón, Coca-cola, cervesa i aigua, i per acabar té. Com tants altres dies ens cal dormir, i molt, el dia ha estat molt llarg i colpidor.