Mali, un viatge iniciàtic. (8ª Part)

Tots els destins disposen d'algun referent turístic d'aquells que se'n diu ineludibles pels viatgers. Mali no en té masses però certament els que té bé mereixen una visita. És el cas del País Dogon.
Aquesta zona es troba cap a l'est de la capital Bamako i en la meitat sud del país a pocs quilòmetres de la veïna Burkina Faso. El País Dogon son un conjunt de poblats concentrats a la falda de la falla de Bandiagara que tenen en comú el fet que estan habitats per membres d'una mateixa ètnia. Aquesta , els Dogon, conserven els costums,tradicions i construccions pròpies de l'ètnia els quals no han canviat pràcticament gens en els darrers cinc-cents anys. Si a més tenim en compte que la zona és de molt difícil accés ,el lloc es converteix en un reducte etnològic privilegiat i únic al mon.
El desplaçament el farem en 4X4 donat que no es pot fer de cap altra manera. El trajecte per una pista de terra de vegades es torna impracticable i cal activar la tracció integral del vehicle. Viatgem quinze persones en un Toyota Land-Cruiser pensat per cinc, fins i tot pels laterals pengen els peus de tres ocupants asseguts al sostre. En poc més de dues hores arribem al destí , Bamba, el punt de partida dels Trekkings del País Dogon en sentit sud. Descobrim que aquell dia s'hi celebra un mercat. Les olors i els colors s'hi barregen. Fa molts dies que no veiem ningú amb trets occidentals , i avui ens creuem amb un 4X4 ocupat per uns espanyols 'Lo bonito es subir a los pueblos' afirmen. Desgraciadament ens hem de barallar de nou amb el 'gollum' , així l'anomenarem d'ara endavant, aquest cop el motiu és la manca de portadors per carregar les motxilles. Dinem pa amb sardines de llauna i sortim caminant amb presses per completar una primera etapa maratoniana de vint-i-dos quilòmetres. Son les dues de la tarda i fa molta calor, més de trenta-cinc graus, però caminem força ràpid. A l'expedició s'ha incorporat n'Abdjumà, guia local, i ens informen que les motxilles pujaran en moto fins Yendoumà. Esgotem ràpidament les ampolles d'aigua mineral que vam comprar a Douentza, i ens hem d'aturar sovint, el guia està enfadat per les despeses extra que ha hagut d'assumir i ens porta caminant a un ritme molt alt, aviat descobrirem que és impossible cobrir la distància prevista sense que la nit ens atrapi.
A Oueré ens aturem de nou, el poblat Dogon ens ofereix la casa de les paraules on els vells es reuneixen per llimar les seves diferències, el sostre ben baix pretén evitar que en una discussió aferrissada ningú s'aixequi per cridar. Els nens ens envolten , i aquesta serà una constant a Dogon, 'Bic,Bic' demanen. Interactuem amb ells amistosament, fem broma, son molt sociables potser massa. La roba esparracada, els peus descalços, bruts de dalt a baix, somrients malgrat tot.
El guia ha decidit cobrir els vuit quilòmetres restants en moto, d'altra manera arribaríem massa tard al destí. El Dani puja amb un conductor que sembla ser el cap de l'expedició, marxa ràpid, la Marta esquiva la sol·licitud del segon conductor i ocupa la tercera moto, jo pujo a la segona, el conductor queda decebut amb el canvi. El recorregut el fem en trenta minuts però se'm fa etern. El camí està ple de sots, trams de sorra de platja i rierols que travessem a gran velocitat, perdent sovint l'equilibri i recuperant-lo immediatament amb habilitat professional. Tot i agafar-me fort al seient, salto mil cops i pateixo seriosament per la meva integritat física. En moltes ocasions estem a punt de caure a terra però miraculosament evitem les caigudes. El meu conductor pretén creuar un riu amb la moto sense aturar-se, li ho impedeixo i m'ajuda a creuar aquest obstacle a coll i be. Recordo clarament les instruccions que vaig rebre abans de sortir de Catalunya, cal evitar com sigui el contacte amb l'aigua dels rius però especialment amb la que estigui estancada. Finalment el malson acaba a Yendoumà. Renyo el conductor, li dic que està boig, però també li confesso amb sinceritat que és el millor pilot que he conegut mai. Ens dutxem, sopem i dormim còmodament en una terrassa coberta per un terradet de canya. Abans ens hem donat un petit plaer, un parell de Coca-Colas que bevem amb brindis inclòs.