Roma, la ciutat eterna (3ª part i última)

El viatger obsessionat amb endur-se alguna cosa dels llocs per on passa pensa que fotografiar-ho tot és una bona manera de romandre allí per sempre. Alguns més romàntics mirem de recollir una mica de terra i confirnar-la en un pot de vidre. Més enllà de l'estrictament decoratiu, cada cop que contemples l'envàs hi retrobes les vistes, les olors, els gustos d'una terra llunyana i sovint enyorada.
Recorrer una ciutat com Roma i en abandonar-la creure que l'has copsada en la seva totalitat és una estupidesa. Malgrat tot sempre que he visitat un indret nou he mirat de complir l'expedient al màxim i no deixar pràcticament res important per veure. Amb aquesta filosofia arrencava el nostre tercer dia a Roma, i amb aquesta filosofia vam planificar un recorregut llarg, ambiciós i tal vegada esgotador per una jornada que va començar a les 9 del matí a la parada de metro de Cavour.
Roma té centenars de referents histórico-artítics per tot, el visitant es veu obligat a seleccionar-ne uns quants. Els criteris que cal aplicar es poden centrar en la rellevància del lloc en si mateix, la seva majestuositat estètica, o fins i tot per la importància de les obres mestres dipositades en el seu interior. Tot i així la tria pot acabar amb una llista ben llarga. Nosaltres vam escollir copsar el bò i millor de Roma que ens quedava per veure amb el següent ordre: San Pietro in Vincoli; Santa Maria Maggiore; Piazza della Republica; Santa Maria delli Angelli; Fontana dei Tritone; Fontana di Trevi; Templo d'Adrianno; Pantheon; Piazza Navonna; Santa Maria Sopra Minerva; Il Gesú; Ara Pacis; Piazza Campidoglio; Musei Capitolini.
Cadascuna de les visites mereixeria un comentari específic però em quedaré només amb algun.
A la Via Veneto a prop de la Fontana dei Tritone hi trobem una petita esglèsia de l'ordre franciscà amb un cementeri al seu soterrani. Aquesta visita apareix a ben poques guies però si la fas costa d'oblidar. Mitja dotzena d'arcades farcides d'ossos humans dels monjos franciscans morts al llarg dels anys, que conformen una mena de collage macabre exposat als visitants com una mena d'obra d'art gore. La Marta tot i que estava advertida va quedar impactada i tot just vam estar-hi 5 minuts abans de marxar-ne volant.
A la Piazza della Republica apart de diferents hotels de luxe hi trobem una mena de façana antiga que se suposa és l'entrada d'una altra de les moltes esglèsies de Roma. Hi vam entrar per casualitat, i l'experiència ens va servir per no resistir-nos a entrar a cap altre lloc, per miserable i petit que semblés. La façana en qüestió amaga un temple espectacular. Molt ampli i amb coloracions i llum sorprenents.
Santa Maria sopra Minerva és molt coneguda per l'obelisc que s'aixeca enfont de la seva entrada custodiat per un elefant preciós. La majoria dels obeliscos de la ciutat tenen un orígen Egipci i en molts casos van ser `cristianitzats´amb la col·locació d'una creu al capdamunt.
Els Museus Capitolins a la Piazza Campidoglio son una fenomenal mostra de bona gestió museística de la ciutat tan com en l'altre extrem ho son els Foros romans d'una pèssima feina conservadora. De totes totes els primers bé mereixen perdre-hi una tarda sencera i de pas pendre un capuccino a la seva terrassa amb unes vistes privilegiades de la ciutat.
Una darrera curiositat, vam dinar en un Restaurant a cinquanta metres del Pantheon , aquest establiment conserva el diploma que l'acredita com a guanyador del concurs nacional de pizzes d'itàlia el 1998. Si bé és cert que no fa quatre dies del premi podem acreditar la seva qualitat i la moderació en el preu.
Només engrescats pel bon sabor de boca que ens deixava una jornada molt completa que ens va sadollar de sensacions inoblidables; destroçats, adormits i un xic tristos vam encarar el camí cap a `casa´ sabent que l'endemà un avió ens retornaria a Barcelona.
...
De nou dempeus vam descobrir que Roma es volia acomiadar de nosaltres amb llàgrimes als ulls, el cel ben enuvolat va descarregar al llarg de tot el dia i de forma intermitent xàfecs. Seguint la recomanació de l'amo de l'hotel vam provar de localitzar una petita esglèsia pels volts de les Termes de Caracalla. No ens en vam sortir, en canvi si vam vivitar algunes altres petites esglèsies amagades pels volts del Pallatino. Més tard amb el regut agre de la visita estruncada a la Bocca della Veritá de la primera jornada, ens hi vam apropar de nou, i aquest cop si amb la col·laboració d'uns ciutadans Japonesos ens hi vam fer una fotografia. Un cop fora del temple, i de nou acompanyats per una pluja persistent ens vam decidir a creuar el Tiber en direcció al Trastevere. Si em permeteu la comparació aquest barri romà em recorda al Brooklyn Neoyorkí, un cop creuat el riu es mostra absent del que succeeix a la gran poma, esdevé una mena d'oasi en que desgraciadament les diferències econòmiques s'aguditzen. Deixant de banda la bucolitat d'algunes zones del barri hi descobrim els primers gratacels, les botigues de tot a un euro, i ens costa més trobar la referència constant al passat Imperial i gloriós del centre històric.
Malgrat tot, i havent dinat en un Restaurant força agradable, el vam abandonar contents d'haver visitat el tan conmemorat barri del Trastevere. La recta final d'aquest vitage va recòrrer la part posterior del Forum Imperial, la part baixa del Pallatino, i finalment el Circo Massimo. Amb les maletes a coll pujàvem al tren a l'estació de Termini amb destí a Fiumicino. Retards en la sortida, amb canvi de porta d'embarcament inclós, i una bona estona per llegir i pensar. La ciutat eterna quedava enrera, mirant endavant la feina, els amics, la familia i molts destins futurs esperant que es creuin els nostres desitjos i les seves virtuts.