Roma, la ciutat eterna (2ª part)

Després del bateig romà del dilluns, vam decidir pendre'ns una mena de repòs solar en la segona jornada, pel que vam optar per una altra de les visites imprescindibles de la ciutat eterna, els Museus Vaticans. Visitar Roma oblidant-los és , mai millor dit, un pecat; però cal tenir en compte que no és possible passar per allí sense invertir-hi com a mínim un matí sencer. Amb aquesta mentalitat, de nou, vam llevar-nos aviat i després d'esmorzar vam estrenar la targeta de metro(14€) de tres dies adquirida el dia abans.
Els Museus Vaticans son els més visitats de la ciutat, i sempre s'hi formen llargues cues a l'entrada, per això és interessant anar-hi ben d'hora. Malgrat tot vam esperar mitja hora abans no vam entrar dins. L'entrada com totes a Roma és cara, però les obres d'art que contenen compensen l'esforç econòmic.

No faré un classe magistral d'història de l'art, no en seria capaç tampoc, però no passen desapercebudes les estances dels diferents Pontífex decorades per pintors com Miquel Àngel o Rafael, amb la Capella Sixtina com a màxim exponent dels mateixos. Tot plegat gira al voltant d'aquesta última. De fet el recorregut travessa decenes de sales, ara escultures clàssiques, pintura moderna, tapissos, mapes, el pati amb la pinya, més escultures i al final la cirereta que és l'obra de Miquel Àngel. El Museu està ben pensat i no es fa pesat, al contrari. Vam invertir-hi tot el matí i un cop fora vam dinar en un Restaurant típic italià amb un preu acceptable. Un cop omplert l'estòmac ens vam dirigir a la plaça de Sant Pere del Vaticà i a la Basílica de Sant Pere.
Travessant la frontera italo-vaticana irromps en la magnífica plaça de Sant Pere, dissenyada per Bernini, transmet el poder de qui la va manar construir i amb quina intenció ho va fer. La perfecció de les formes, la magnificència del conjunt, la monumentalitat de les dimensions, tot et fa sentir `qui remena les cireres´ en aquest mon més enllà dels amos del petroli i la Coca-Cola.
La Basílica de Sant Pere contruida en diferents fases per Bramante,Rafael,Sangallo i Miquel Angel és espectacular. El darrer dels artistes a més hi va deixar la coneguda `pieta´, una escultura de marbre preciosa que no et pots perdre si la visites.
Cada racó et descobreix un tresor nou, però la `cirereta´es troba al subsol amb les tombes dels Papas, inclosa la del recentment traspassat Joan Pau II.
Després de recòrrer les fonts de la plaça per refrecarnos i reomplir les ampolles d'aigua, vam reempendre el recorregut en direcció al Castello Sant Angello. Havíem planificat una ruta ambiciosa que vam acomplir amb escreix però també amb certa intolerànica i hipersensibilitat fruït del cansament. Aquesta ruta ens havia de dur cap el Palazzo de Justitia, l'Ara Pacis, la Piazza del Popolo (amb les dues esglèsies bessones), la Piazza Colonna (amb la Colonna d'Adriano) i finalment la Piazza di Espagna (amb la conegudíssima escalinata).
Si teniu un mapa de Roma a mà us adonareu que tot plegat és una pallissa, mai millor dit, monumental. Desde allí només ens va quedar agafar el metro a la parada di Espagna fins a San Giovanni.