Roma, la ciutat eterna (1ª Part)

La darrera setmana vaig tenir el plaer de tornar a visitar la ciutat eterna, Roma. Després d’una fugissera visita el 2002, aquesta vegada pretenia aprofitar l’experiència i els coneixements que vaig adquirir per mostrar-la amb tota la seva monumentalitat a la Marta.
Roma és d’aquelles ciutats que es poden visitar més d’una vegada i encara i així descobrir-hi nous racons. Amb aquesta filosofia ens vam pujar al vol de la companyia Vueling de les 6:40 del matí, el passat dilluns; i en poc menys de dues hores ja erem a l’aeroport de Fiumicino.
A l’interior de l’aeroport hi ha una estació de tren que et porta directe al centre de Roma per 11 euros per persona, però també un servei d’autobusos privat que et deixa a la porta de l’Hotel per 14 euros. L’elecció, molt senzilla: l’anada en bus la tornada en tren.
En tres quarts ja erem al número 1 de Via dei Valeri ben a prop de l’esglèsia de San Giovanni in Laterano. Vam escollir aquest hotel , en aquest cas Bed & Breakfast, per la seva proximitat al centre històric i als principals mitjans de transport públic. Efectivament en un trajecte de 5 minuts trobavem un parada de metro, en un de 3 el bus, i en un de 15 el Colosseo; inmillorable.
Sense perdre el temps i un cop vam haver deixat les maletes a l’habitació, ens vam dirigir al carrer, directes a San Giovanni in Laterano i després al Colosseo. En poc menys de 20 minuts hi erem, la sensació de ser enmig del rovell de l’ou de la civilització occidental t’amara i et fa sentir petit, i privilegiat alhora. Roma és un univers pràcticament inexplorat, la seva riquesa arqueològica la fa gran però alhora impedeix el seu creixement, sense anar més lluny el Metro no ho fa per l’aflorament constant de restes arqueològiques.
El Colosseo es visita pagant una entrada de 14 € que també permet l’accés al Foro i al Palatino. Les tres visites son ineludibles, fonamentals per entendre perquè va irradiar amb tanta força a tot Europa la romanització.

La visita de l’interior de la icona per excel•lència de Roma, amb permís de la lloba Capitolina, és brutal. La immensitat de l’edifici dona una idea de les capacitats dels arquitectes de l’època. La imaginació, contaminada per Hollywood, et porta a imaginar lleons cruspint-se cristians i lluites de gladiadors. Per altra banda torna a la memòria aquella frase `Panem et Circenses´ com a expressió màxima de la perversió del poder.
En definitiva una plaer de totes totes.
Després d’un primer tast històric, vam decidir dinar amb vistes al mateix Colosseo, tot just 1 horeta per agafar forces per la visita maratoniana al centre neuràlgic de l’Arqueologia romana.

En quatre hores vam passejar pel Palatino, pel Foro Imperial, el Foro d’Augusto i el de Traiano, passant per la piazza dil Campidoglio, el mercat Traiano, la columna Traiana i el monument a Vittorio Emmanuel II.

El primer dia de calor de l’estiu italià es va fer suportable només per la presència constant de fonts d’aigua potable i fresca que brollen a tot hora en molts racons de la ciutat. La Marta a primera hora de la tarda ja havia patit la metamorfosi a gamba, i amb un principi d’insolació s’arrossegava pels carrers romans. Un descans la va fer revifar una mica, i ens va permetre arribar al Teatre d’August, i a la Piazza de la Boca de la Veritá.
Només uns metres més enllà vam passar ben a prop del Circo Massimo, ara una gran esplanada rectangular amb els extrems arrodonits i una mena de talusos suaus a banda i banda , que recorda el que devia ser un gran espai per l’espectacle de les curses.
De retorn a l’hotel vam decidir dutxar-nos i buscar un lloc on sopar a les 21 hores, gairebé impossible. Finalment amb força gana vam arrencar-li una pizza de sèrie B, al botiguer de l’únic local de la Plaça de San Giovanni que quedava obert. En menys d’una hora tornàvem a ser a `casa´ i abans de les deu de la nit ja erem al llit. L’endemà ens esperaven els Museus Vaticans i la Plaça de Sant Pere!