L'onze de setembre de 2005 vaig formalitzar un anhel personal, gairebé de justícia familiar, en entrar a formar part de ple dret a Esquerra Republicana de Catalunya. La meva decisió no va tenir res a veure amb aquella suposada onda de frescor política que desprenia el partit, i aplegava molta gent descontenta amb altres opcions. La meva decisió es va fonamentar en allò que altres companys ja han dit en moltes ocasions en altres blocs, Esquerra gestiona política i sentiments. I per això és un formació que en aquest sentit camina sola. De tant en tant i de forma interessada els altres han volgut acompanyar-la però aviat se'ls ha vist el llautó i de nou els camins s'han hagut de separar. Ens trobem davant d'un moment vital per Esquerra. Ahir en vaig ser conscient plenament; tot i que arrencava d'una posició de preocupació, vaig copsar que tots plegats volem el mateix. Vam tocar sostre a les eleccions del 2003? Estic segur que no. Esquerra preten crear una corrent d'Esquerra amb sentit nacional que aplegui les inquietuds de la nostra societat en matèria social, i alhora reculli el bó i millor de la conciència nacional. Que faci camí cap a la Independència, i que per molta gent aquesta sigui l'instrument del benestar i la cohesió social de Catalunya. L'ideòleg parlava d'anar en transport públic després de molts anys d'anar en autobús; fins i tot el Secretari General en la seva darrera visita a Sant Boi s'en feia ressó. És cert cal aplegar, de nou, els milers de persones que van confiar en Esquerra, potser obrint-los els ulls davant d'un procés de revitalització interna transparent i públic, sense personalismes, i sobretot amb la idea clara que qui lideri Esquerra després del congrés del mes de Juny, ha de saber oferir als catalans la imatge de lideratge global (nacional i social) il·lusionant que ja es va oferir el 2003; i això només es pot aconseguir oferint un projecte clar i precís de partit i de pais.
Salut, Força i Independència!
2 comentaris:
El 2003 ERC va tocar sostre electoral ?
Definitivament SI.
Remuntarà ?
Molt difícil.
Tot comença amb l`Estatut. La direcció optava pel sí crític, o bé el vot en blanc, o l`abstenció. Però mai el NO. L`electorat ja va donar un toc d`alerta desobeïnt les indicacions de votar no.
Després va venir el que va venir.
Lamentablement, les eleccions catalanes tornaran a marcar una nova davallada. El que falla és el missatge. No és creïble. I la renovació dels dirigents és imprescindible. També a nivell local.
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the MP3 e MP4, I hope you enjoy. The address is http://mp3-mp4-brasil.blogspot.com. A hug.
Publica un comentari a l'entrada