En la constant recerca de nous camins cap a la independència ahir vaig explorar la via de la neo-contracultura. Embafats com estem de porqueria televisiva infumable, de tant en tant algú fa esforços per fer-nos recordar que la inteligència és un bé escàs però que el sentit comú encara n'és més. L'al·legoria del frikisme és la demostració suprema de l'estat de les coses a casa del veí espanyol. Amb les seves llums i ombres el company Buenafuente porta dies enfotent-se del Festival d'Eurovisión i de tot el moviment que genera al seu voltant. Algú podia pensar que amb la irrupció del fenòmen `Operación Triunfo´ la representació ibèrica tendiria a la professionalització i per extensió a la qualitat dels representants, i de fet la primera edició convencia en aquest sentit. El miratge aviat es va esvair amb el descobriment per part dels mass-media de la capacitat productiva de l'infra-mon de l'sms, i de la tirada dels nous talents emergents entre la torba hormonada adolescent. Així , i tornant al 2008, la ironia de tot plegat es manifesta en la presentació d'en `Rodolfo Chikiliquatre´com a candidat a representar l'honor espanyol al concurs. El més interessant de tot plegat és que per voluntat popular , exercida a través de missatges sms, ahir va ser escollida la proposta de la productora `El Terrat´ per exercir la tan volguda representació `institucional´. Em demano si tot plegat respon a la volgudai crítica rialla col·lectiva en contra d'un concurs que fa pudor fa temps, o per contra és un cop més la demostració que les neurones son poques i inactives. Sincerament no ho se.
El fet és que pensant, pensant, i després de riure una bona estona entre amics, vaig pendre la decisió de votar , via sms, al clown del Terrat (també conegut entre el públic català com `el Gilipollas´). La recurrent fòrmula ENVIA MENSAJE AL 5152 CON EL TEXTO CANCION 5, 1,2 € el missatge i endavant. I tot perquè amb la victòria d'en Rodolfo, i per tant amb ell com a representat d'Espanya a Europa, potser si que desacreditem l'estat, potser si que algú allí fora s'acabarà adonant que la democràcia de pandereta de les Espanyes és com en Rodolfo un surrealista i preocupant fart de riure. Rebentarem l'enemic desde dins fent de les seves misèries les nostres armes.
Salut, Força i Independència!
2 comentaris:
La salut va fent.
La força va mimvant.
I la Independència... haurem de deixar-ho per més endavant.
Del resultat electoral més val no parlar-ne.
Personalment haig de dir que:
- La Salut genial aquest hivern ni un trist refredat.
- La Força com sempre, ni molta ni poca. Però aviat començaré ben fort a entrenar de nou.
- I la Independència , jo no la veig tan llunyana.
Dels resultats electorals, al contrari...parlem-ne que cal sol·lucionar algunes actituds per crèixer i superar aquest nou repte.
Publica un comentari a l'entrada