LLIÇÒ MAGISTRAL

Avui farem un exercici d'extrapolació filosòfica clàssica, ja em direu si us ha agradat.

Els tres mestres i l'aprenent remunten el costerut carrer que porta al fòrum acompanyats de l'aprenent. Els tres primers (l'erudit,el líder, i l'ideòleg) , que se saben legitimats per la seva dilatada experiència, opinen amb llibertat i convicció sobre diferents assumptes que afecten el futur de la ciutat. L'aprenent sempre un pas enrera escolta atentament perque és conscient també que les paraules d'aquells homes no sorgeixen de jovenívoles incontinències verbals sinó de fermes conviccions forjades amb el pas dels anys.
De cop i volta l'ideòleg s'atura i amb una mirada fa entendre els altres que cal aturar la conversa per escoltar que vol dir. Llavors amb fermesa manifesta una opinió sobre el tema de conversa. Aquesta de senzilla que és sembla no tenir massa força, però tanmateix és la que més en té de totes.
Els altres caminants, l'erudit, el lider i sobretot l'aprenent l'escolten amb atenció i entenen perquè aquell home és l'ideòleg.

Si us permeteu extrapolar el relat a una realitat política propera potser trobareu que tot plegat té sentit.
"Cal marcar una ratlla ben clara en aquest aspecte. Els qui diuen ser una mica independentistes, o bastants independentistes, o que una vegada van ser independentistes no en son realment. L'independentista ho és sense res més, quan se'n cansa, quan es deceb, marxa a casa i prou. Aquest es dedica a la política per que creu en la idea de la llibertat dels pobles i en la seva sobirania. En canvi els `altres´només volen fer política , si no fos en una banda seria en una altra tan és realment l'objectiu de la opció escollida."

Si tornèssim al relat clàssic diriem que l'aprenent aquella nit va apendre dues coses:
Primer que li queda molt camí per recòrrer abans no s'apropi a cap dels tres mestres, i segon que mai ha d'opinar en funció del que creu que els altres esperen sentir d'ell.
Com tots els aprenents, si no fos respectuós i prudent, potser hauria afegit que `la sobirania dels pobles és un dret inalienable reconegut per la majoria d'organismes internacionals, i que l'impediment tàcit o explícit d'aquest, és per extensió una indecència democràtica´

Salut,Força i Independència!