LA VERITABLE HISTÒRIA DE TOTS NOSALTRES

De tant en tant m'agrada repassar la videoteca i recuperar pel·lícules que m'hagin arribat al cor. Quan sabeu el títol potser algú de vosaltres ,tip de sentir parlar de la Guerra Civil i de les conseqüències nefastes que va tenir pel nostre país, li semblarà avorrit aquest post. Potser pensareu que ja n'hem tingut prou de derrotes i que en treuríem més de parlar de futures victories. Potser si. Ara bé, n'hem tret gaire res de tot plegat fins ara. Lamentablement em sembla que no, el revisionisme proposat per les `esquerres´ del pais vei, només maquillen , i força barroerament, les miseries i dèficits d'una transició que no n'ha estat mai. `Soldados de Salamina´ analitza , a partir de l'anècdota de l'afusellament de l'ideòleg feixista Sanchez Mazas, les contradiccions de la guerra i les ferides encara obertes. Als vorals de les carreteres catalanes hi ha massa cadàvers encara per exhumar, arreu hi ha massa families que encara esperen compesacions per judicis sumaríssims i estades a preso de dècades, les ferides per les tortures a Via Laietana encara couen, les vexacions públiques encara retronen en massa caps, i tants altres greuges que no han rebut satisfacció. I tot plegat encara per que , com diuen, els qui han patit de valent acostumen a viure molts anys, acostumats a pràcticament tot, li ho posen difìcil a la mort.Ja voldrien molts que el temps acabés de fer la feina i que el record de tot allò s'apagués amb la flama vital dels darrers supervivents i alhora testimonis incòmodes d'un passat que molts , ara amb la disfressa de demòcrates, voldrien acabar d'enterrar, segurs com estan que les noves generacions estan massa preocupades en arribar a final de mes.
No puc amagar que la revisió d'aquest film de David Trueba m'ha emocionat i ha reviscut en mi un cert afany de justícia, que per altra banda sempre hi és. No accepto que em diguin que en aquest assumpte visc ancorat en el passat. M'interessa la nostra història, però tota ella no només la políticament correcta. Els llibres de text que vaig llegir a escola no parlaven de la Guerra, ni de repressió, ni de genocidi, ni d'aixecaments militars. Tot plegat és una enganyifa depriment i malintencionada. Ahir vaig recuperar senceres les ganes de rependre l'escriptura de la crònica familiar encetada el 2005. Per justícia, per eixamplar els coneixements de tots plegats; i per que penso que la suma dels nostres micro-cosmos familiars és la història certa que ens cal conèixer en comú, subjectiva, directa, clara i sense embuts.

Salut, Força i Independència!