Dissabte un company em renyava dient que m’havia desanimat molt la Matagalls -Montserrat per que no havia penjat res més al Bloc desde llavors. La veritat és que m’he vist temptat de penjar algun post a propòsit de la situació política que ha anat visquent el pais en les darreres setmanes, però és clar si mirava enrera també m’adonava que les darreres entrades d’aquest bloc precisament parlaven del mateix tema. I no és que no pensi que és important , que ho és i molt, però se’n diuen tantes arreu que no he volgut participar de la voràgine informativa. Com que fet i fet tampoc ha canviat gaire la cosa: Hem rebut algun cop de bastó més, hem patit algun altre despropòsit ferroviari, hem suportat alguna desqualificació nova, hem assistit a alguna mostra de neocentralisme borbònic en seu judicial, i tantes altres coses; que finalment vaig tancar files, i cap a casa. Atent ,com estic sempre, a les misèries de l’estat opressor no patiu que aviat li treurem ,de nou, punta al llapis. Pels qui us sentiu orfes d’arenga política, us deixo uns links de posts anteriors relacionats amb tot plegat.
Pau Casals (8 d'agost)
El meu pais és tan petit (5 de juliol)
President però no tant (16 de juliol)
Salut, Força i Independència!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada