divendres, 21 de setembre del 2007

Matagalls-Montserrat , un repte, una decepció

M’he pres un dies de reflexió abans de parlar de l’experiència del darrer cap de setmana. El cansament, la frustració i l’enrabiada recomenaven deixar refredar el cap.
Tossut, d’ença que em vaig estrenar a la Matagalls Montserrat el 2005, tots els anys m’inscric i enganyo algun amic per que m’hi acompanyi. Tot i que sempre quan acabes aquesta prova et promets que mai més la tornaràs a fer , el pas dels dies, ni tan sols dels mesos, et fa canviar d’opinió. L’any passat el meu company d’aventura es va veure obligat a abandonar al quilòmetre 58 quan patia al•lucinacions i deshidratació. Com que per l’edició del 2007 em va ser impossible convènçer-lo de nou per participar-hi vaig decidir engrescar un altre company en Miguel. Fins i tot aquest any hem gaudit de patrocini i la preparació física de tots dos feia albirar l’èxit. Però la Matagalls és un repte per qualsevol esportista i per tant menystenir-la és un error.
Tot i que vam mesurar molt les nostres forces, no vam còrrer gens, i vam ser conservadors en el ritme, al quilòmetre 49 vaig descobrir quatre llagues considerables a tots dos peus. Ni el famós `Compeed´ ni unes cures de Creu Roja van poguer impedir que hagués d’abandonar abans d’iniciar l’ascensió de Sant Llorenç del Munt. Haver entrat en el cingle hauria estat un error atès ens hauria separat del següent punt de control, ni més ni menys, que cinc quilòmetres de pujada i dos més de baixada. Així que lamentablement vaig comunicar el fet al meu company i solidàriament va decidir abandonar amb mi. L’experiència de compartir 13 hores de patiment amb algú és quelcom força enriquidor, les febleses, i les fortaleses sorgeixen per descobrir fins a on som capaços d’arribar. No tinc cap dubte que la primera Matagalls en que vaig participar ,engrescat per l’amic Dani, va forjar ,potser per sempre, una amistat ferma i sincera amb ell. Potser per això sento tant respecte i tanta admiració per aquesta travessa, i qui sap potser per això l’any vinent hi tornaré a participar.

Salut,Força i Independència!