Pau Casals

Alea Iacta Est sentenciava l'emperador en veure que la batalla de Roma no tenia marxa enrera. Una mica és el mateix que succeix amb Catalunya.
Fa dies que m'avergonyeixo dia si dia també de la posició denigrant en que es troba el desenvolupament de la nostra nació. Frenada en ocasions per les ferums feixistes de la dreta, i en d'altres pel centralisme Espanyolista de les esquerres, tot plegat sempre més enllà de l'Ebre. Per que a més soc dels que pensa que la idea dels països catalans és com Ítaca: una quimera; sobretot per que a València i a les Illes els sobiranistes son minoria enfront de la onada Iberico-centrista, o pitjor el riu de nouvinguts indiferents.
Així ,com us deia, dia si dia també, em desperto amb renecs televisius per les Infraestructures famoses, de fet ja ho diu la paraula: Infra-Estructures. A Catalunya el mot deconstruït, a l'estil Ferran Adrià, pren un sentit macabre. Per que és cert que mai publicaran les balances fiscals, però també ho és que tot `peta´ per la manca d'inversions serioses a casa nostra. I no només perque l'AVE és una enganyifa per enriquir els quatre constructors de sempre, sinó per que detecto , amb l'aeroport per exemple, una tàctica de destrucció de les expectatives de creixement de Catalunya, per por a vés a saber què. Evidentment amb el que som i tenim podríem ser el motor d'Europa, tot i els 40 anys de franquisme, tot i el 23F, tot i els 25 anys de CIU, tot i els 8 anys de PP, Catalunya pot ser el motor d'Europa. I per tant aquest és el problema, ara bé si tant tiben la corda, si tan ens inflen els `collons´ potser tots plegats acabarem dient prou, i fent com el PNV , tan si com no Referendum i que sigui el que Déu vulgui. El que tinc clar és que no cal patir pels tancs, si depenen del manteniment de la Caserna-Taller de Sant Boi, no arribaran ni al Pont del Riu.

Salut, Força i Independència!