Menorca - Juliol 2007

Massa vegades quan viatgem tendim a buscar destins llunyans que sadollin les nostres necessitats d’experiències noves i allunyades del dia a dia habitual. Moltes vegades he defensat que el turisme de proximitat s’ha de reservar en primera instància per els festius de llarg format (Nadal , Setmana Santa, i els coneguts ponts), i en segona instància per quan tinguis més edat i menys ganes d’aventures. Tanmateix darrerament he vist que algun destí fins ara desconegut per mi, i molt proper, aplegava tots els requisits indispensables per gaudir plenament d’unes vacances. El cas és que l’any passat la Marta i jo vam visitar Menorca i ens va agradar tant que enguany hem repetit incrementant el temps de l’estada. Així el passat dijous 19 de Juliol vam volar fins l’aeroport de Maó per gaudir de 7 dies de descans i bona vida a l’illa balear.
Menorca és un paradís en molts sentits. S’ha mantingut raonablement preservada del boom immobiliari , i la majoria dels seus atractius naturals, històrics i culturals continuen talment com si no hagués passat el temps. La illa està ben abastida dels serveis bàsics,però tot i viure del turisme no ha renunciat a la protecció dels elements arqueològics, i a l’explotació de la ramaderia per l’elaboració de formatge i sobrasada.
De totes maneres penso que el seu principal atractiu és el mar, les platges i per sobre de tot les cales. El repte enguany, com ho va ser l’anterior també, visitar dues cales per dia, una al matí l’altra a la tarda. Així el primer dia només arribar a la tarda Cala Blanca; el segon Cala’n Turqueta al matí i Cala Mitjana a la Tarda; el tercer Cala Pilar; el quart Platja de Son Saura i Cala’n Bosch; el cinquè Platja de Binigaus i Platja de Son Bou; el sisè Cala Es Vall (Algaiarens) i de nou Cala Mitjana; i finalment el setè altra vegada Platja de Son Saura i Cala’n Bosch per acabar.
Totes i cadascuna d’elles tenen un atractiu diferent però us en destacaré els elements de les millors.
Cala Mitjana és espectacular, d’aigües transparents amb sorra blanca, que destaca per l’entorn de roques que permet la pràctica perfecta de l’snorkel, així com un salt de 10 metres al mar desde un petit penya-segat.
Cala Pilar està considerada una de les 3 millors cales de l’illa, s’hi accedeix desde un camí situat a la carretera de Ciutadella a Maò , a l’esquerra circulant en direcció Maó. Un cop estacionat el cotxe cal caminar intuïtivament per la muntanya 45 minuts i finalment s’arriba al capdamunt d’un turó des d’on ja es pot albirar la cala. És un lloc on es practica el nudisme lliurement. De les aigües i l’entorn no cal dir res, preciós.
Cala’n Bosch està considerada platja urbana, amb accés directe amb cotxe, i serveis de tota mena, fins i tot dutxes d’aigua dolça. Tanmateix la qualitat de les aigües i la bellesa de l’entorn no s’han vist afectades, només que l’afluència de gent, especialment de nacionalitat britànica, és molt important.
I finalment la Platja de Son Saura, una de les millors per nosaltres. Aigua i sorra a l’alçada de qualsevol paratge caribeny, i amb un entorn subaquàtic molt interessant. Els primers 15 metres d’aigua transparent no superen els 40 centímetres de fondaria, així que ens trobem en una veritable piscina, envoltats de peixets, i amb el fons de sorra blanca. Un plaer immens difícil de descriure.
La resta us demanareu si no en son tant de maques i atractives, i tant que si però en una llista sempre hi ha elements bons i elements excel•lents, nosaltres us destaquem aquests últims.
En el següent post acabarem de narrar l’aventureta, que el d’avui ja s’ha fet massa llarg!

Salut, Força i Independència!