Sant Torne'm-hi!

Aquesta setmana ens hem despertat amb noves sorpreses lligades al patrimoni del casc antic. La majoritària tendència als disgustos que ens acostuma a oferir aquest tema en el nostre barri no ens encoratja a pensar que hagin de ser massa bones. Malgrat tot com l’excepció confirma la regla si podem destacar un fet positiu i rellevant de tot plegat. No ens entretinguem més, anem per feina!
Ja sabeu que acostumo a caminar amb la barbeta alta quan passejo pel meu barri, els lectors d’aquest bloc ràpidament atribuïu la meva actitud a la voluntat de descobrir més `Petits Tresors´ fugissers, la resta potser creieu que soc un fatxenda i prou. Fruït d’aquest costum vaig albirar un O.V.N.I als finestrals de la torre octogonal de la església de Sant Baldiri. Aquest Objecte Volador (per l’alçada) No Identificat es manifesta en forma de `celosia´ de marró clar en cadascuna de les obertures de la torre. Sense embuts: és deplorable la imatge que ara ofereix la nostre estimada `catedral del Baix´. Més em recorda una parròquia de sèrie B dels anys 70 que no pas una joia del Gòtic Català. Que carai han fet? L’assumpte és de jutjat de guàrdia! Per desgràcia encara no he pogut parlar amb mossen Lluis Alonso, en la meva opinió un home assenyat i sensible amb el patrimoni històric i artístic, perque m’expliqui si la mesura és provisional per algun treball que s’hi realitza o pel contrari és definitiva. Sigui com sigui us convido a observar el nyap i a dir que en penseu en aquest bloc.
Per altra banda hi ha l’assumpte de Ca la Teresa de l’Oli. Tots sabem que l’Ajuntament, tan sensible amb el teixit associatiu i la cultura popular, va `reubicar´ la Coral Renaixença per rehabilitar l’edifici. El tècnic especialista de sempre, quan encara em parlava, em va confesar que bona part de l’edifici havia d’anar a terra i no reconstruir-se per que `els únics edificis antics amb valor patrimonial i històric son els de Can Barraquer, la resta son afegits posteriors en mol mal estat i que no tenen cap interès´. Evidentment estic en desacord amb l’omnilogista de sempre, Ca la Teresa de l’Oli és un símbol del Mercadal com ho era la casa de les voltes, molt probablement ara no es permetria el seu enderroc pel valor patrimonial i per la visió de conjunt que representava en el marc de la configuració medieval del sector. Seria, per tant, un error desfer-se de Ca la Teresa de l’Oli i destruir definitivament la configuració de la plaça Constitució.
No marxem massa lluny, i tornant a la `Crònica d’una mort anunciada´ us avanço que les lones amb propòsits arqueològics que presumptament protegien certes restes han estat retirades i substituïdes per l’acció de la màquina executora-excavadora. Us demanareu si ho van excavar, fotografiar, estudiar? Radicalment no! Us garanteixo que la vigilància ha estat intensiva i res d’això s’ha realitzat. Així que ara si que anem d’enterro, no en queda res, ni tan sols s’aconsegueix albirar l’accés al hipogeu del carrer l’Alou. Liconella contra excavadora, guanya l’excavadora.
I finalment la única bona notícia de tot plegat, han restituït el monument a la Sardana de la Plaça Presas, us recordo que desde aquest bloc vam denunciar la seva desaparició, com també ho feren altres blocs. Sembla que tot plegat ha fet efecte i el retrobem pràcticament al mateix lloc on era. De ben segur aquesta actitud conciliadora i de respecte de l’opinió de la ciutadania no servirà de precedent en l’actuació global de l’Ajuntament. Com a mínim mentre no s’incorporin al govern municipal, si finalment decideixen fer-ho, forces polítiques més dialogants i obertes a la participació ciutadana REAL.

Salut, Força i Independència!