ÈXIT I FRACÀS

Els darrers anys m'havia malacostumat a aconseguir tots els objectius que m'anava plantejant. Fosin poc o molt ambiciosos en cap d'ells havia patit cap decepció. Soc dels que pensa que una sèrie llarga d'èxits , com també de fracasos, no ajuden ningú. Hi ha qui pensa que encarar les decepcions amb fermesa motiva per aconseguir superar-se un mateix, jo no ho veig tan clar, malgrat tot l'altre extrem tampoc no és bó. Sento que potser em feia falta una cura d'humilitat per, ara si, veure que no tot son flors i violes i que el fracàs també existeix. El més curiós és que ha arribat quan menys podia esperar-lo, no de forma injusta, però si una mica cruel. El fet és que , tossut, encaro aquesta clatellada amb ràbia i esperit de revenja (sana).
Que s'han cregut aquests!
De tota manera n'he après i potser caldrà modificar alguna tàctica, alguna actitud. No sempre em vindran les coses tan de cara i aquesta darrera etapa, en condicions normals, serà dificil que es repeteixi.
L'endemà del fracàs encetava un nou repte, en realitat en tinc dos o tres al sarró, i espero compaginar-los adequadament tots.
Precisament dissabte vaig tancar una altra porta, conscient que feia massa temps que n'obria sense tancar-ne, amb l'objectiu de concentrar esforços.
Ara amb el camí obert davant meu arrenquen noves històries que poc a poc us aniré descobrint i en les que espero us avingueu a participar.

Salut, Força i Independència!