MALI, un viatge iniciàtic. (1a Part)

Les sales d'espera dels aeroports són llocs molt curiosos. En aquest viatge que arrencàvem vam presenciar com un centenar de turistes britànics corrien amunt i avall , entre rialles, enduts per una caòtica reubicació de porta d'embarcament. En la mateixa sala si no haguéssim sabut on havíem d'anar, la presència de mig centenar d'homes i dones de raça negra fent cua ens ho hauria posat força fàcil.
Set hores, llargues, d'avió ; després de 2 enlairaments i un aterratge exemplars, vam tenir el primer glop de realitat. L'aparell toca terra Malí amb excés de velocitat i rebota violentament, s'entregira a l'esquerra i de sobte s'adreça i de nou contacta amb la pista, ja de forma definitiva. Ningú s'esvera, ningú s'espanta, tampoc el conjunt de musica que ocupa bona part de la cabina acompanyat dels seus instruments tradicionals, només els tres dormilegues de la fila 19 es desperten d'una revolada, som els únics sorpresos. En cinc minuts hem sortit a l'exterior i sentim l'alè d'aquesta terra, humit, calent, francament empalagós.
El país vol demostrar que té mitjans i ens fan pujar a peu d'avió a un autobús, recorrem poc menys de cent metres i ens fan baixar. Ara penetrem en una mena de terminal on se'ns fa saber que toca complimentar la documentació per accedir al visat sejour de 5 dies. Allí mateix coneixem el nostre contacte que ens esperava, ell intercedeix per nosaltres amb l'agent dels visats i després amb el cap de duanes quan aquest últim no veia clar la procedència i sobretot el destí dels nostres paquets de la CC ONG. Un cop a fora mitja dotzena d'espontanis ens envolten i s'ofereixen per col•laborar en el que els diguem, el contacte els ignora, nosaltres l'imitem. Carreguem tot plegat en el sostre d'un 4x4 i l'Amadou , així es diu, ens porta a l'hotel escollit per l'organització, Hotel Yamey. Cansats, suats i perqué no una mica espantats triguem una estona en adormir-nos. Son les cinc de la matinada quan haguem descansat ho veurem tot diferent.