ON ANEM AMB LA FIRA DE LA PURÍSSIMA?

Tot baixant l'Alou aquesta matinada, i veient les muntanyes de deixalles llençades al carrer i la plaça de l'Ajuntament, em demanava cap on va la Fira de la Puríssima de Sant Boi?. Enguany hom apreciava que hi havia menys parades d'arbres i de pitjor qualitat a la Rambla; que allí la disposició imposada pel Patronat de la Fira, amb una mena de paret de lona negra, els obligava a vendre només per una banda, i de retruc impedia l'accés als establiments de restauració de la banda esquerra (enrabiada doble, i pèrdues també); que moltes parades van plegar veles el divendres, per aprofitar el cap de setmana, firant a qualsevol altre lloc de Catalunya; que s'han reduït considerablemnt el nombre de parades d'aliments naturals, de mel, de productes de producció pròpia en definitiva; i que tot plegat només per afavorir les , per altra banda molt respectables, parades de 'hippies'. Així, em demano: Cap on anem amb la Fira de la Puríssima? Aquella Fira referent de la pagesia del Baix Llobregat, amb un extens planter de flors i arbres, farcida de maquinària agrícola i bressol de la tradició popular de la nostra vila, ara on és?. Reduit tot plegat al paupèrrim stand de sempre en el que els pagesos , emprenyats com una mona, expresen a la multitud sorda i cega que la pagesia està en fase terminal , ofegada per les infraestrutures (algunes amb traçats arbitraris), per les construccions il·legals de càrrecs electes, per la deixadesa dels que haurien de ser els seus màxims defensors...
En el que s'ha convertit ,una gernació d'ànimes que caminen d'esma en la mateixa direcció recercant satisfer l'impuls consumista, no reconec la Fira que vivia de petit. No cal retrocedir 50 anys per recordar amb il·lusió els tractors al carrer Francesc Macià, llavors enormes als ulls d'un nen, ni la rambla bullint amb el planter ben verd, amb l'olor de terra; o el carrer Major sadolat d'olors d'herbes remeieres, de mel, de formatge.
Però també he trobat a faltar, de nou com a la Festa Major, l'impuls de les entitats culturals, de la cultura popular, en alguns casos víctimes dels temps individualites que vivim , i en d'altres de la gestió nefasta,péssima d'un Departament de Cultura de l'Ajuntament de Sant Boi que toca a morts, farcit de panxa-contents, inoperants i insensibles que malden per cobrar a final de mes , molt més que per revitalitzar el teixit associatiu de la vila. Que ràpid han oblidat el seu pas per les entitats! Sinó com s'explica que es pugui programar simultàniament una Ballada de Sardanes, els Diables de Casablanca, i els Geganters, al mateix lloc i a la mateixa hora? I encara que un alt responsable manifesti obertament que si no hi caben que marxin a la plaça de l'esglèsia. Però que hem fet per merèixer aquesta mena de gent?
Escolteu, mai he estat tan crític amb aquest assumpte en aquest mitjà, si en altres, però és que ja n'hi ha prou. Veig molt clar que serà més fàcil controlar continguts quan tota la oferta cultural la generin, i sobretot filtrin els`tècnics´.
De veritat, ja n'hi ha prou!
M'agrada Sant Boi, i els Santboians, però em costa reconèixer l'esperit que sabem que roman en la nostra gent, en l'acció dels qui gestionen la confiança que els hi dipositem. Ara entenc perque a Esquerra no li van oferir ni parc agrari ni Cultura, en la seva acció s'hauria evidenciat que les coses es poden fer molt millor del que es fan, i per tant l'efecte electoral al seu favor hauria estat fulminant.
Salut, Força, Independència i Revolució!